Es presenta a Pineda de Mar el llibre “Manuel Serra i Moret. Epistolari familiar (1901-1963)”

A l’acte hi ha assistit l’alcalde, Xavier Amor, l’autor del llibre, Joan Pujadas, l’autor del pròleg

Per commemorar el 125 aniversari del naixement del polític i escriptor Manuel Serra i Moret (Vic, 1884-Perpinyà, 1963), l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Fundació Pere Coromines han considerat d’interès l’edició de l’epistolari familiar que M. Serra va mantenir bàsicament amb Joan Llorens i Carreras, amic de joventut i germà de la seva futura esposa, i el fill d’aquest, Joan J. Llorens i Bassa, advocat, destacat activista polític i cultural i president del Casal Català de Buenos Aires i de la Comunitat Catalana de la República Argentina. El corpus d’aquest epistolari s’ha pogut obtenir gràcies a la generositat de Joan Llorens i Planas —fill de Joan J. Llorens i Bassa—, resident a Buenos Aires, que ha facilitat molt amablement còpia de les cartes que Serra i Moret va adreçar als seus avantpassats.

El llibre es va presentar divendres a la tarda a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Pineda de Mar i va comptar amb la presència de l’alcalde, Xavier Amor, l’autor de llibre, Joan Pujadas, l’historiador i president del Partit Socialista de Catalunya, Isidre Molas, i el periodista i director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo.

Dades del llibre

Títol: Manuel Serra i Moret. Epistolari familiar (1901-1963)

Curador: Joan Pujadas

Pròleg: Isidre Molas

Editorial: Ajuntament de Pineda de Mar / Fundació Pere Coromines

Pàgines: 430

Preu: 22 euros

Contingut

El volum s’obre amb el Pròleg de l’historiador Isidre Molas, especialista en l’exili, titulat El Socialisme democràtic català: Manuel Serra i Moret, i un Prefaci de Joan Pujadas, curador de l’edició. Segueix una Introducció que conté un estudi biogràfic del mateix Joan Pujadas, titulat Manuel Serra i Moret, polític i intel•lectual, i un estudi bibliogràfic de Josep Ferrer, titulat Manuel Serra i Moret en els seus textos. Completa aquest capítol uns Apunts biogràfics, i una Bibliografia bàsica de Manuel Serra i Moret i la Bibliografia general. El corpus epistolar pròpiament dit és format per 138 cartes de Manuel Serra i Moret als corresponsals familiars, que abracen des de 1901 fins a 1963, any en què va morir aquest personatge. L’epistolari, datat a llocs tan diversos com Vic, Mèxic, Saint Louis, Nova York, Buenos Aires, les Illes Canàries, Pineda de Mar, Perpinyà, Londres, París, etc., dibuixa la biografia personal i política de Serra i Moret i ens dóna informació de primera mà del viatge que va emprendre l’any 1901 als Estats Units per treballar i conèixer un món nou, que va esdevenir iniciàtic. Ens ofereix informació de l’època que fou alcalde de Pineda de Mar i d’alguns dels projectes que va emprendre; la dictadura de Primo de Rivera, a l’inici de la qual va ser cessat del càrrec d’alcalde; ens parla de la Guerra Civil amb un seguit de cartes colpidores adreçades a la família des de Londres, esquivant la censura, i de l’inici de l’exili (1939) a França i també a Anglaterra. Un darrer i ampli bloc (1946-1963) de la correspondència aplegada en aquest volum correspon a les vivències com a conseller del govern de la Generalitat a l’exili, ministre de la República espanyola a l’exili, president del Parlament de Catalunya i candidat a la presidència de la Generalitat a l’exili després de la dimissió del president Irla, càrrec que finalment recauria en Josep Tarradellas. Un cop instal•lat a Perpinyà, la correspondència se centra en afers referents a la política de l’exili, l’organització dels Jocs Florals de la Llengua Catalana, la seva activitat política clandestina al servei de Catalunya i el seu paper determinant en la creació del Moviment So-cialista de Catalunya, tasca que no va abandonar fins a la seva mort. L’epistolari aporta informació inèdita sobre aspectes biogràfics de Serra i Moret desconeguts fins ara, que ajudarà a aclarir la veracitat o no de determinats fets de la seva vida atribuïts a fabulacions històri-ques més o menys ben intencionades. S’hi incorpora un Annex format per 26 documents, cartes, dictamens, propostes i articles de premsa, que complementen la informació recollida en el corpus epistolar, i uns breus articles sobre els personatges que tenen un paper destacat en aquest epistolari, com Sara Llorens, esposa de Serra i Moret, Joan Llorens i Carreras i Gràcia Bassa i es clou amb el pertinent índex de noms. El volum Serra i Moret. Epistolari familiar (1901-1963) s’ha maquetat seguint el model i les característiques de Sara Llorens. Epistolari 1901-1954 i Lletres de l’exili. Epistolari Manuel Serra i Moret & Pere Foix (1940-1963), publicats per la Fundació Pere Coromines dins de la seva col•lecció Biblioteca de Ciències Humanes.

Notes biogràfiques dels protagonistes

Manuel Serra i Moret (Vic, 9-V-1884–Perpinyà, 29-VII-1963), polític i escriptor. S’establí a Barcelona (1899) i s’afilià a la Lliga Regionalista (1900). Després de la mort del seu pare, marxà als Estats Units i a Mèxic (1901-1906), on féu estudis i treballà en diverses empreses de Nova York, Veracruz, Mèxic, Chicago i Saint Louis. Contragué matrimoni (1908) amb Sara Llorens i fins l’any 1910 residiren els hiverns a Tenerife i els estius a Pineda. Ingressà a la Unió Catalanista de D. Martí i Julià (juny 1911), i en fou vicepresident. Alcalde electe de Pineda (22-VI-1914–2-X-1923), s’afilià a la Federació Catalana del PSOE (1917), però se’n separà (1923) després d’un llarg període de tensions i fundà la Unió Socialista de Catalunya (8-VII-1923), amb R. Campalans, J. Xirau i G. Alomar, de la qual fou vicepresident i ideòleg. Destituït d’alcalde a l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, passà mig any a Buenos Aires (set. 1925-maig 1926). Assumí novament l’alcaldia de Pineda (26-II-1930–1-II-1934) i en proclamar-se la República Catalana (14-IV-1931), fou ministre d’Economia i Treball i conseller d’Economia i Treball del govern provisional de la Generalitat (17-IV-1931–19-XII-1932). Fou elegit diputat a Corts per Barcelona (1931), per Girona (1933) i al Parlament de Catalunya (1932). Contrari als fets del Sis d’Octubre de 1934, l’USC el suspengué de militància (oct. 1934-jul. 1935). En fundar-se el PSUC (23-VII-1936) s’hi incorporà. Sotssecretari de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat (3-X-1936–4-VII-1937), presidí el Consell Superior d’Economia de Catalunya (4-VII-1937–31-I-1939) i fou vicepresident segon del Parlament (1-X-1938). S’exilià a França (31-I-1939), i després d’una estada a Londres, passà a Buenos Aires (30-VIII-1939), on treballà en diverses empreses editorials. Expulsat del PSUC (ag. 1940), s’adherí al Moviment Social d’Emancipació Catalana, que passà a ser (jul. 1941) el Partit Socialista Català. Designat conseller del govern de la Generalitat a l’exili (24-VII-1946–23-XII-1947), retornà a París (20-XII-1946), s’incorporà al Moviment Socialista de Catalunya, i en fou un dels principals dirigents. S’establí amb la seva esposa a Perpinyà (maig 1948). Ministre sense cartera del govern de la República Espanyola a l’exili (16-II-1949–15-III-1950), en morir A. Rovira i Virgili, assumí la presidència del Parlament de Catalunya (30-III-1950) i, arran de la renúncia de Josep Irla (7-V-1954), reivindicà la presidència de la Generalitat, que fou per a Josep Tarradellas (agost 1954). Publicà nombrosos articles de premsa. És autor de Nocions d’història i de filosofia (1930), Diccionario comercial e industrial de la República Argentina (1942), La reconstrucción económica de España (1942), Los fundamentos de la historia y la filosofía (1943), Economía de post guerra (1943), Diccionario económico de nuestro tiempo (1944), La carta de l’Atlàntic (1944), Las ideas económicas de Flórez Estrada (1945), Reflexions sobre el demà de Catalunya (1953), Crida a la joventut catalana (1957), Ciutadania catalana (1957, 1978 i 2002), etc. Hi ha publicat Lletres de l’exili. Epistolari Manuel Serra i Moret & Pere Foix (1940-1963), a cura de Joan Pujadas, Fundació Pere Coromines (2007).

 Joan Llorens i Carreras (Lobos, Argentina, 6-VII-1883–Buenos Aires, 27-XI-1964), comerciant. S’establí a Pineda (abril 1885), d’on era originària la seva família. Féu estudis a Mataró i a Barcelona. Poc després de morir el seu pare, retornà a l’Argentina (set. 1901) i s’instal•là a Bolívar (Buenos Aires), on treballà en el comerç «Casa Llorens. Comisiones y consignaciones», fundat (1882) pels seus oncles, Pere i Joaquim Llorens Horta. S’establí a Trenque Lauquen (1904-1920), on administrà els comerços que havia fundat el seu pare, «Casa Llorens. Lanas, Cereales y Frutos» (1885-1951) i «Casa Llorens. Ramos Generales» (Victorica, La Pampa, 1892-1951) i n’obrí un altre a Santa Isabel (La Pampa, 1920-1929). Contragué matrimoni (Girona, 2-IX-1907) amb Gràcia Bassa i s’establiren a Trenque Lauquen i, posteriorment, a Buenos Aires (1920), on es dedicà a negocis agropecuaris. Constituí amb Manuel Serra i Moret la societat Vic SRL (1950), que adquirí establiments ramaders, sobretot La Porteña (1951) i La Esperanza (1953), que unificaren.

Joan Jacint Llorens i Bassa (Buenos Aires, 10-VI-1908–18-VI-1976), advocat. Llicenciat en dret (1933), exercí com a jurista, professió en la qual sobresortí. De jove intervingué en les activitats de la colònia catalana de Buenos Aires i presidí el Casal Català (1935 i 1938-1939) i el Casal de Catalunya (1961-1963). Fou delegat del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili, juntament amb Santiago Rubió Tudurí i Francesc Arnó, amb els quals dirigí (des de 1940) el Consell de la Comunitat Catalana de la República Argentina, que presidí (1947-1951). Col•laborà (des de 1929) en la revista Ressorgiment, on publicà regularment (1949-1955) la columna «Comentaris del moment».