Història del municipi

Pineda de Mar és un municipi de la comarca del Maresme entre la Serralada Litoral i el mar, a 55 quilòmetres de Barcelona, i situat enmig d’una xarxa de comunicacions configurada per l’autopista C-32, la carretera N–II i el ferrocarril. Té una superfície de 10,7 km², una altitud de 10 metres i compta amb una població de 27.272 habitants (a 1 de gener de 2019). És un municipi obert a la Mediterrània que s’estén al llarg de quasi tres quilòmetres de costa.

Els primers vestigis de poblament humà al terme de Pineda ens remeten a l’època dels ibers (segle IV a. C.). A la comarca es troben restes de poblament en llocs estratègics com els turons de la Serralada Litoral. Al cim del Montpalau (259 metres) s’han torbat restes de ceràmica que indicarien un possible assentament. Però no serà fins l’ocupació militar romana, la pacificació posterior i control del territori que trobem hàbitats dispersos com les vil·les –explotació agrària romana que tenia com a fi el conreu intensiu de la terra. D’aquesta època queda la resta arquitectònica antiga millor conservada: l’aqüeducte romà de Can Cua, construït entorn el segle II– III d. C., amb una llargada de 3,5 quilòmetres i que transportava l’aigua fins una bassa o lacus situada a la masia de Can Roig. Es conserven quatre arcades així com fragments de la canalització al llarg del recorregut. A més, durant les obres de construcció d’un edifici d’habitatges amb aparcament soterrani a la zona de Can Bel, el març de 1996, van posar al descobert material constructiu, bàsicament tegula i ceràmica i restes de deu tombes d’època romana (finals del s. I a. C. o inici del s. I d. C.), elements que ens indiquen un territori ocupat amb una població.

Les masies encaren existents com el mas Castellar–Torre de Sant Jaume, Can Cassola, la Torre de Manola–Santa Anna, Can Tapiola, la Rectoria Vella, Ca l’Aromir–Can Cornet, entre d’altres, fan palès la importància dels masos i de l’activitat agrària al seu voltant i d’un poblament dispers situat a l’interior del territori durant bon part de l’Edat Mitjana. Tot això sota l’ombra del castell de Montpalau (documentat entre 1035/1089) al cim del turó del mateix nom.

El nucli urbà es formarà seguint el camí ral, s’esdevé una estructura urbana lineal de poble sorgit a un costat i a l’altre d’una via de comunicació. L’església parroquial de Santa Maria, consagrada el 1079 pel bisbe de Girona, Berenguer Gruifé, quedava a sobre del camí ral, aïllada, darrere dels patis, horts, de les cases. De l’estructura primitiva de l’església en queda poca cosa, ja que la nau central és del segle XVI, les naus laterals i el campanar vuitavat del s. XVIII. L’església fou fortificada a partir de mitjans del s. XVI per fer front els atacs dels pirates turcs. En queda constància escrita en pedra a la llinda de la porta de l’església d’un d’aquests atacs, el del corsari Dragut ocorregut la matinada de l’1 d’agost de 1545. L’obertura del nucli urbà al mar data de l’any 1499 quan els veïns, per afavorir l’accessibilitat i el trànsit de mercaderies, compren als vescomtes de Cabrera, els senyors feudals, una franja de terreny per vial, que sortint de la plaça (l’actual plaça de Catalunya) arribava a la platja donant lloc a l’actual carrer de Mar.

El segle XVIII és un moment d’auge amb l’augment de la població, l’ampliació de l’església (1718), i fins i tot a la platja s’arriben a construir vaixells de tonatge mitjà pel comerç amb Amèrica. En 1790, de pas per la costa, Francisco de Zamora ens diu: “Cogénse nueve mil cargas de vino de buena calidad al año, y siete mil cuarteras de granos”. Mentrestant, a prop del mar, s’havia format un nucli de cases: el raval de mar o barri de pescadors. A l’estructura urbana lineal primitiva ara s’afegeix un nou tram perpendicular que dóna una estructura espacial en forma de T. En paral·lel en el temps, trobem edificacions al carrer de la Tribala, a la part alta o més propera amb el camí ral o carrer Major actual. El topònim Tribala, d’origen francoccità, està documentat a finals del s. XVII. Ara ja tenim la clàssica imatge gràfica dels plànols de la doble T de Pineda de Mar.

El segle XX serà el moment de la transformació del municipi. Comença a formar-se el barri de Poblenou, nucli de població separat per un quilòmetre i mig del centre històric i proper al municipi de Calella. En aquesta zona s’inicia la construcció d’edificis als extrems, al carrer de l’Onze de Setembre i al carrer de Ponent amb les cases de cós en els terrenys propietat de Fermi Gual. Els buits de la zona entremig s’ocuparan amb l’expansió urbana i demogràfica dels anys 60. Les diferents onades migratòries del segle XX i primera dècada del XXI (1915/1930; 1955/1975 i 1997/2009) han modificat la fesomia urbana de la població. S’ha dut a terme un fort procés intensiu d’ocupació del territori: els diferents barris (les Creus, el Carme, Can Bel), les urbanitzacions dels anys 60/70 (Pinemar, Montesol, Can Carreres, Can Feliu de Manola, Can Cornet, Can Morer), el fenomen de les segones residències, pisos i apartaments, però amb mancances en infraestructura i serveis per a la població. El primer institut d’ensenyament no entra en funcionament fins el curs 1996/97(els cursos escolars 1994/95 i 1995/96 es desenvolupen en un edifici comercial) per una població de 17.475 habitants el 1994. El sector agrari, important fins a mitjans del segle, ara està en minoria (56 hectàrees conreades segons dades de 2009), convivia amb el sector industrial, sobretot els tallers tèxtils i el treball a domicili, però molt afecta per les successives crisis del sector i la globalització econòmica. El relleu ho van prendre el sector de la construcció i les professions complementàries i auxiliars i el sector de serveis (centrat en restauració, bars, hotels i comerç). Sectors, però, amb un marcat factor estacional i sensible a les crisis i fluctuacions econòmiques. També la proximitat a la ciutat de Barcelona i les bones comunicacions és un factor que incideix en la vida sociolaboral del municipi. S’ha passat d’un poble petit (3.263 habitants l’any 1955) a la ciutat mitjana actual oberta al mar, amb una gran diversitat sociocultural i geogràfica dels seus habitants (28.142 habitants de 85 nacionalitats el febrer de 2020 segons el padró continu municipal). L’increment de la diversitat social és un factor d’enriquiment però també suposa reptes per a la cohesió social. Aquí la cultura, l’educació i les polítiques públiques poden facilitar i ajudar a superar aquests reptes i connectar persones.

Font: Arxiu Municipal de Pineda de Mar