Amor i Fogué inauguren l’exposició Manuel Serra i Moret, acció municipal

Antoni Fogué va destacar la figura de Serra i Moret de qui va dir que era una figura cabdal de la po

A continuació l'alcalde i el president van inaugurar el monòlit en memòria de la folklorista Sara Llorens i Carreras, esposa de Manuel Serra i Moret, situat a la plaça Sara Llorens del Passeig Marítim.

Els actes programats per l’Ajuntament acabaran aquest dijous dia 7 de maig amb una xerrada sobre la vida i l’obra de Serra i Moret. Hi participaran el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, el vicepresident del Senat i president del Partit dels Socialistes de Catalunya, Isidre Molas, l’historiador i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, Albert Balcells, i el director de l’Agència Catalana de Notícies, Saül Gordillo. La xerrada serà a dos quarts de vuit de la tarda a la Sala de Plens municipal.

Qui era Manuel Serra i Moret?
Manuel Serra i Moret (Vic, 9/05/1884 - Perpinyà, 29/07/1963) fou polític i escriptor. S’establí (1899) a Barcelona i s’afilià (1900) a la Lliga de Catalunya. Després de la mort del seu pare, marxà als EEUU i a Mèxic (1901-1906), on féu estudis i treballà en diverses empreses de Nova York, Veracruz, Mèxic, Chicago i Saint Louis. Contragué matrimoni (1908) amb Sara Llorens i residiren a Tenerife.

Establert (1910) a Pineda de Mar, ingressà (4/06/1911) a la Unió Catalanista de Domènec Martí i Julià, i en fou vicepresident. Alcalde electe de Pineda (22/06/1914 - 2/10/1923), s’afilià (1917) a la Federació Catalana del PSOE, però se’n separà (1923) després d’un llarg període de tensions i fundà (8/07/1923) la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb Rafael Campalans, Joaquim Xirau i Gabriel Alomar, de la qual fou vicepresident i ideòleg. Destituït d’alcalde a l’inici de la dictadura de Primo de Rivera, passà mig any a Buenos Aires (set. 1925 - maig 1926), i assumí novament l’alcaldia de Pineda de Mar (26/02/1930 - 1/02/1934) a la fi de la dictadura.

En proclamar-se la República Catalana (14/04/1931), el president Francesc Macià el designà ministre d’Economia i Treball i tres dies després conseller d’Economia i Treball de la Generalitat provisional (17/04/1931 - 19/ 12/1932). Fou elegit diputat a Corts per Barcelona (28/06/1931), per Girona (19/11/1933) i al Parlament de Catalunya (6/12/1932). Es manifestà contrari als fets del Sis d’Octubre de 1934 i l’USC el suspengué de militància (oct. 1934 - jul. 1935).

S’incorporà al PSUC (23/07/1936) i fou sotssecretari de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat (oct. 1936 - ag. 1937), presidí el Consell Superior d’Economia de Catalunya (23/08/1937 - 31-01-1939) i fou elegit vicepresident segon del Parlament de Catalunya (1/10/1938).

S’exilià a França (31/01/1939), i després d’una estada a Londres passà a Buenos Aires (set. 1939), on treballà en diverses empreses editorials. Expulsat del PSUC (ag. 1940), s’adherí al Moviment Social d’Emancipació Ciutadana, que passà a ser (1942) el Partit socialista Català. Retornà a París (des. 1946) i s’incorporà al Moviment Socialista de Catalunya, del qual fou un dels principals dirigents.

Fou conseller del govern de la Generalitat a l’exili (24/07/1946 - 23/07-1947), càrrec que dimití. Establert amb la seva esposa a Perpinyà (6/06/1948), fou ministre sense cartera (06/02/1949 - 06/05/1950) del govern de la República espanyola a l’exili, que presidí Álvaro de Albornoz. En morir Antoni Rovira i Virgili, assumí la presidència del Parlament de Catalunya (30/03/1950) i, arran de la renúncia de Josep Irla a la presidència de la Generalitat (7/05/1954), en reivindicà el càrrec, que fou per a Josep Tarradellas (5/07/1954).

Publicà nombrosos articles de premsa. És autor de Nocions d’història i filosofia (1930), La reconstrucción económica de España (1942),Los fundamentos de la historia y la filosofía (1943), La Carta de l’Atlàntic (1944), Diccionario económico de nuestro tiempo (1944), L’ahir i el demà de Catalunya (1945), La economia de postguerra (1945), Geografía económica (1947), La riqueza de América (1947), Reflexions sobre el demà de Catalunya (1953), Crida a la joventut catalana (1957), i Ciutadania catalana (1957, 1978, i 2002). Recentment s’ha publicat l’extens volum Lletres de l’exili. Epistolari Manuel Serra i Moret & Pere Foix (1940-1963) (2007).