El Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, presenta DESIG D'ÒPERA, el dissabte 3 de desembre

L'espectacle es durà a terme a la Sala Gran del CCR, a les 22.00 h

«Desig d'òpera». Versions originals de diferents peces operístiques en francès, italià i alemany. Traducció de la lletra projectada en català. Intèrprets-cantants: Natasha Tupin (soprano lleugera), Cristina Escolà (soprano lírica), Marta Valero (mezzosoprano), Carlos Cremades (tenor), Joan Garcia Gomà (baríton) i Joan Sebastià Colomer (baix). Pianista: Elke Sanjosé. Il•luminació: Dani Gener. Vestuari: Ximena Topolansky. Direcció musical: Guillem Peire. Direcció escènica: Eles Alavedra. Producció de Versus Teatre. Teatre Gaudí Barcelona. Barcelona, 7 novembre 2009.

Són una trentena de peces —exactament 29— lligades per un argument comú que converteix en un espectacle teatralitzat el que aparentment podria semblar simplement un concert. La trama, però, situa els sis personatges —i una pianista— en tres estadis de la seva vida: L'adolescència, la maduresa i la vellesa.

En cada una d'aquestes etapes, les peces operístiques es lliguen i barregen fins a aconseguir una mena de guió que dialoga, monologa, es lamenta, expressa els moments de joia, dispara els moments salvatges o recorre a la picaresca. L'avantatge per als espectadors és que totes les lletres es projecten a banda i banda de l'escenari quadrilàter amb la qual cosa fa la impressió que se segueixi la lectura d'una pel•lícula muda de paraules, però plena de música i cant.

Els sis intèrprets —en aquesta agraïda reposició per segona temporada, a més de canviar l'escenari del Versus Teatre pel Teatre Gaudí Barcelona, hi ha hagut algunes substitucions en relació a la primera— tenen, alguns d'ells, una trajectòria que els ha fet actuar sovint sobre l'escenari del Gran Teatre del Liceu en companyies al costat de primeres figures internacionals de la lírica.
El resultat musical, doncs, és un plaer per a l'oïda, tant per a la dels més melòmans com per a la d'aquells que s'acosten a l'òpera tímidament i només de tant en tant o potser mai. La capacitat de subjugació de l'espectacle és tan evident, des del primer moment, que puc donar fe, en el cas de la meva funció, d'un petit espectador, no gaire més gran de 7 anys, totalment embadocat amb les accions i les interpretacions musicals durant l'hora i mitja de la representació.

L'etapa de l'adolescència de la trama és representada en un alberg juvenil; la de la maduresa, en un hotel; i la de la vellesa, en una residència d'avis. Aquest tres espais físics ajuden també a fer que els intèrprets evolucionin en els seus papers i, a vegades amb tocs d'humor, a vegades amb dramatisme, configurin un retaule de les seves vides i de les seves relacions personals.
Tot passa en un espai escenogràfic dominat al mig per un llit que també fa diferents funcions: de taula, de taulell, de sofà... Al seu voltant, damunt seu, fent figueretes o fent el joc del saltimbanqui, les àries fan un recorregut per la música de compositors com Verdi, Bizet, Johan Strauss, Mozart, Donizetti, Händel, Gounoud, Offenbach, Mendelsohn, Bellini, Wagner, Delibes, Massenet o Rossini. Mana més el que expressen cadascuna de les peces de tots ells que no pas una cronologia estricta.

La cosa —que és una festa escènica— comença amb 'La donna è mobile' del 'Rigoletto', de Verdi, i es tanca amb 'Ah, tutti contenti', de 'Le Nozze de Figaro', de Mozart. Entremig, han passat en un fil musical sense trencament 'Carmen', 'Così fan tutte', 'Don Pasquale', 'La Traviata', Tännhauser', 'Il Barbiere di Siviglia' o 'La Cenerentola'.

I el més sorprenent és que, en aquesta barreja d'estils, històries, registres musicals i compositors o llibretistes, tot sembla que tingui sentit i que els sis personatges, a través dels seus sentiments personals expressats amb música hagin arribat a la vellesa gairebé sense ni adonar-se'n. I és que ja ho diuen que la vida, amb bona música, passa amb una bufada.